Les empreses s’uneixen per compartir recursos i coneixements, defensar interessos comuns i millorar la competitivitat dels polígons. Osona en té molts exemples, amb diferents formats.
Els polígons industrials concentren una gran diversitat d’empreses que, tot i compartir un espai comú, sovint treballen de manera aïllada. L’associacionisme empresarial en aquest context emergeix com una eina poderosa per a la col·laboració, la defensa d’interessos comuns i la millora competitiva dels polígons.
A Osona tenim diverses associacions vigents, tot i que amb models diferents, que treballen en aquesta direcció. A Vic hi ha tres entitats molt potents: l’Associació Industrials Nord Est Vic – AiNEV, la més antiga, que engloba els polígons Malloles, Casasses i Bruguer, i que inclou les grans empreses de l’illa càrnia; el Parc d’Activitats Econòmiques de Vic (PAE), majoritàriament amb petita i mitjana empresa; i l’Associació de Polígons de Vic Nord (AP Vic), que aglutina els polígons comercials de la ciutat (Sot dels Pradals, Mas Beuló, Mas d’en Prat i el Coll de Vic). Aquestes tres associacions es reuneixen cada mes a la Taula de Polígons, en la que també hi ha present l’Ajuntament de Vic i Creacció. Pel que fa a la resta d’Osona, destaca la recent creada Associació d’Empresaris i Propietaris dels Polígons d’Activitat Econòmica de les Masies de Voltregà.
Però a la comarca també hi ha altres fórmules que vetllen pel bon funcionament dels polígons industrials i fomentem iniciatives que poden redundar en el benefici general i en particular de socis i usuaris. Hi ha diverses taules o trobades entre empreses i administració que no estan formalitzades però que es realitzen amb una certa regularitat, com és el cas de la de l’Avellanet de Sant Miquel de Balenyà, impulsada pels mateixos empresaris i que compta amb el suport de la Mancomunitat la Plana. La Mancomunitat, juntament amb els ajuntaments afectats, també promou trobades periòdiques en d’altres punts, com els polígons de Tona (Les Goules, Verinal, Jalec i Roquet), Balenyà o Taradell. En la mateixa línia actua el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, amb reunions entre ajuntaments i empresaris a cada municipi on hi ha polígons
A més d’aquestes trobades específiques, no podem obviar les associacions d’empresaris habituals que també tenen en les seves agendes la millora dels polígons. A Osona n’hi ha unes quantes: Cambra de Comerç d’Osona, Consell Empresarial d’Osona (CEDO) i associacions empresarials de Manlleu i Sant Bartomeu del Grau.
Els beneficis de pertànyer a una associació
Aquesta unió permet a les empreses compartir recursos i coneixements, des de formació i assessorament fins a la compra conjunta de materials o la gestió de serveis comuns; defensar els seus interessos davant les administracions i aglutinar forces per aconseguir millores en infraestructures, seguretat, neteja o gestió dels polígons; generar sinergies i facilitar la col·laboració entre empreses.
Anna Esmarats, cap de l’Àrea d’Empresa de Creacció, hi afegeix altres beneficis més concrets: “Possibilitat de participació en processos de priorització de l’assignació de recursos municipals, d’impulsar projectes estratègics i de prestar serveis de valor afegit, de negociació amb proveïdors i subministradors, d’accedir a subvencions, d’integrar-se en altres associacions i també de tenir una bona imatge”.
A efectes pràctics, això es tradueix en treballar de manera conjunta i recurrent en temes com la senyalització, informació d’interès, seguretat privada, interlocució amb l’administració, consultes i incidències dels associats, jardineria, manteniment, enllumenat, fibra…
En definitiva, l’associacionisme als polígons industrials pot convertir-se en un motor de transformació positiva, generant beneficis per a les empreses, els treballadors i el conjunt del territori.
La connexió directa amb l’administració
Una de les opcions que es valora de manera més positiva per part de les empreses és “la interlocució directa amb l’administració”, tal com explica Toni Erra, president del PAE. En la mateixa línia s’expressa Anna Maria Arumí, gestora d’AINEV: “Treballar conjuntament té moltes avantatges, si es fa de manera individual és més complicat”. I afegeix: “Les queixes en temes com seguretat o incivisme, per exemple, són molt més fàcil de canalitzar”.
I en aquest marc, també es veu amb bons ulls la rapidesa amb la qual se solucionen els problemes. “En les peticions a l’Ajuntament tenim necessitat de resposta ràpida, i aquest model ens la dona”, assegura Santi Almató, president d’AP Vic.
Uns exemples pràctics. “Nosaltres estem al costat d’una carretera per on passen molts camions. En una ocasió, hi havia uns forats molt grossos que feien molt soroll. En una altra, una tapa de clavegueram ensorrada, que era perillosa. Els dos problemes es van solucionar molt ràpid, la reacció i el servei és molt proper”, explica l’Òscar de Bureau vallée, una botiga de material d’oficina i escolar a l’AP Vic.
Els empresaris també veuen amb bons ulls la interlocució amb l’administració, ja sigui directament amb l’Ajuntament o a través d’entitats de promoció econòmica com Creacció, la Mancomunitat la Plana o el Consorci de la Vall del Ges, perquè els hi permet assabentar-se d’”informacions rellevants”, apunta Almató. Entre aquestes informacions hi ha canvis de normativa, serveis a les pimes o, simplement, accés a subvencions.
La informació directe és un plus afegit que valora Joan Panadès, de Graficser (PAE), però també considera important la compra conjunta de subministrament, especialment l’energia que s’ha adquirit a través de Proenergia.”L’associacionisme sempre és positiu. I a les empreses petites o mitjanes ens permet arribar on només poden arribar les empreses grans”, argumenta Panadès.
Aparcaments, guies i robatoris
Aquest àmbit de treball publicoprivat que ja fa uns anys que funciona ha permès activar actuacions i infraestructures importants. L’any passat, l’Ajuntament de Vic va habilitar un aparcament per a camions a l’entrada del polígon de les Casasses, a tocar l’Eix Transversal, que serveix com a punt d’espera dels grans vehicles mentre no poden carregar o descarregar a les empreses dels polígons del nord-est (Casasses, Malloles i Bruguer). Aquesta era una reivindicació de l’AiNEV recollida a la Taula dels Polígons.
Concepción Flores, presidenta d’AiNEV, n’està molt satisfeta: “Abans, els camions entraven i esperaven a dins dels polígons els caps de setmana o en dies de festa, i deixaven caixes, deixalles… Ara està tot més controlat”.
Des d’AiNEV s’han aconseguit fer efectives altres demandes, com el pas de vianants del pont a la C-153 o la millora de la connexió entre Malloles i el Bruguer. També s’han impulsat accions destacades en altres àmbits com la jardinera, l’enllumenat o la seguretat, amb la contractació de vigilants que patrullen durant el cap de setmana, la col·locació de càmeres de seguretat i la col·laboració amb la policia que ha fet “reduir els robatoris”, assegura Flores.
Una altra iniciativa interessant és la que han impulsat les empreses de Cal Avellanet. S’ha creat una guia que es lliura a tots els empresaris que s’estableixen al polìgon on se’ls explica, entre d’altres coses, on han d’acudir per temes d’aigua i residus.
La Taula de Polígons de Vic
Des de l’Ajuntament de Vic i Creacció, ja fa més de 10 anys que es treballa conjuntament amb el teixit empresarial de la ciutat a través de la Taula de Polígons, un instrument que permet potenciar la col·laboració publicoprivada. A la trobada, que té un caràcter mensual, hi participen les tres representacions empresarials de polígons de Vic (AiNEV, PAE i Empresaris Vic Nord), l’Ajuntament de Vic i Creacció.
La iniciativa té com a objectiu facilitar les activitats empresarials del dia a dia, però també amb una projecció de futur. Els àmbits de treball conjunt són múltiples: es tracten des de temes operatius de manteniment i conservació de l’espai públic fins a projectes estratègics com la seguretat, la mobilitat, la transició energètica, la gestió dels residus i compres conjuntes.
Algunes exemples concrets. La brigada de l’Ajuntament vetlla pel manteniment dels polígons en aspectes com la jardineria, la millora de l’asfaltat en calçades, voreres i encimentats, la neteja diària, l’enllumenat i la senyalització.
Aquestes són unes breus pinzellades de les tres associacions de polígons que hi participen:
- Associació Industrials Nord Est Vic – AiNEV, la més madura de totes. Va néixer el 1990, de la mà d’uns propietaris i/o usuaris preocupats per temes de jardineria, seguretat, neteja, senyalització. L’entitat ha anat evolucionant, amb l’ampliació de nous àmbits d’actuació. El 2019 assumeix el nom actual, que engloba els polígons Malloles, Casasses i Bruguer, amb l’illa càrnia i les grans empreses que hi estan ubicades. En formen part més d’un centenar d’empreses.
- Parc d’Activitats Econòmiques Vic. Cobreix les dues zones dels PAE Nord I i PAE Sud. Hi ha unes 150 indústries, bàsicament petita i mitjana empresa, que representen el 50% del polígon. Es va constituir per part de dos empresaris del polígon l’any 2003, amb la finalitat de treballar conjuntament i poder millorar les condicions de la zona per fer-la atractiva per a les empreses i dotar-la de tots els serveis que es necessiten.
- L’Associació de Polígons Vic Nord es va constituir l’any 2007 de la mà de tres empresaris de la zona amb la finalitat d’agrupar peticions i poder aplicar-les de manera conjunta. Aglutina els polígons comercials del municipi: Sot dels Pradals, Mas Beuló, Mas d’en Prat i el Coll de Vic. Hi ha una seixantena d’empreses molt diverses, la majoria petites, des de restaurants i comerços fins a tallers.
